Día 16: Setmana del 27 al 4 de Març

GLOSSARI


- PRAGMÀTICA: Aquesta és la part del llenguatge que estudia la comunicació.

- SEMÀNTICA: És la part de la llengua que estudia les expresions, el significat de les paraules i la relació que s'estableix entre aquestes.

- CONDUCTISME: És una teoría que estudia i observa els comportaments i conductes, i la relació entre els estímuls i les respostes.

- INNATISME: Teoría que suporta que hi ha idees que es tenen desde que es naix, ja que no s'han anat adquirint per l'experiència.

- CONSTRUCTIVISME: És una teoría que asegura que els processos d'aprenentatge s'adquirixen a través dels coneixements adquirits prèviament. 

- PROTOPARAULA: Son els primers sons que emeten els nens amb una intenció comunicativa.

- HOLOFRASE: És quan el nen fa ús d'una o més paraules (amb intenció comunicativa) per a referir-se a toda una frase.

- IMPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en la L2 a partir del qual pot seleccionar, extraure'n regles i crear un nos llenguatge que anirà incorporat al seu sistema d'interllengua.

- OUPUT: És el producte lingüístico elaborar per l'aprenent.

- INTAKE: És la part de l'input que l'aprenent selecciona i asimila, i a més va argumentant poc a poc.

- AVALUACIÓ: És el procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida d'informació que permet emetre un judici de valor i prendre decisions per a la milord d'un procés, un programa...

- PREGUNTES DE COMPARACIÓ: És una interacció entre el mestre i l'alumne, en la que es fa una pregunta amb la finalista de que s'escollixca entre els elements que es proposen.

- ESCOLTA ACTIVA: És la capacitat d'entendre el que l'emissor vol expressar.

QÜESTIONS

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic? 

-L’ensenyament de la pronunciació es basa tant en l’audició com en la pronúncia

-L’audició i la discriminación precedeixen la producció

-La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral

-L’aprenent ha d’escoltar veus variades i de bona qualitat.

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?

-Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats

-Agafar exemples del llenguatge usual

-Relacionar morfosintaxi i elements textuals

-Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment de l’escrit

-Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua

Treball voluntari

ACTIVITATS VOLUNTÀRIES

Vídeo 1: L'arribada a l'escola. Explicació d'un conte desconegut per l'alumnat (CEIP Pere Viver) 

A aquest vídeo, podem veure com comença l'entrada dels xiquets i xiquetes a l'aula d'infantil. Ho fan de manera ordenada i amb l'ajuda de la mestra per anar posant-se els babis i deixar les   jaquetes.

La mestra els va parlant en tot moment, i també els va preguntant coses per que comencen a parlar en català. Els pregunta com están, si han tingut algun problema amb algún company o companya...Una vegada s'han assegut tots, comencen amb la classe. 

Abans de començar a parlar, canten una cançó entre tots de bon día. Una vegada l'acaben, començen per dir quin día de la setmana és, i el temps que fa. Es veu com la mestra en tot moment els va preguntant qué pensen i fa que vagen parlant.

A continuació, es traslladen a un altra part de l'aula, on tots s'asseuen a terra per escoltar a la mestra. Aquesta, else mostra un conte sense dir res, i els pregunta qué hi ha a la portada, de que pensen que va a tratar... fent així que els xiquets presten atenció i mostren interès per la lectura.

De la mateixa manera, la mestra comença amb el conte, seguint l'estratègia que ha fet servir fins ara; anar preguntant-los en tot moment. D'aquesta manera fa que tots interactuen i conversen entre tots.

Per últim, es veu com gràcies a les interventions i les preguntes que els fa la mestra, endevinen el títol del llibre; "El Xupi té por de la tempesta".

Vídeo 2: La conversa a la rotllana 


Aquest segon vídeo, tracta sobre "la conversa a la rotllana". A aquest, la cap d'estudis d'un centre ens va explicant en què consisteix, ja que l'utilitzen a aquest centre.

Ens explica que procuren en tot moment dissenyar estructures dinàmiques, ja que a aquest centre es dona una gran importància a la llengua oral desde infantil fins a primària.

Veiem un exemple, en el que tots els xiquets i xiquetes estan asseguts a l'asamblea parlant. M'ha cridat molt l'atenció ja que es ver com tots tenen adquirits uns bons hàbits (és a dir, respecten el torn de paraula dels companys, no parlen tots a la vegada, alcen la mà...).

La cap d'estudis fa referència també a l'importància d'aprendre unes pautes de conversa, ja que els nens i nenes han d'aprendre a parlar bé. Aquestes les ensenyen de forma gradual, perque hi ha diferents estructures que van canviant segons els cicles (infantil, cicle inicial, primària...).

Per últim es veu un altre exemple on els xiquets parlen sobre la gravetat. Ho fan en tot moment aportant les seves idees i dient el que pensen, és a dir, tenen un pensament crític.
Com he dit anteriorment, ho fan de forma ordenada i a més parlen entre ells.  Cal destacar que aquest és un dels objectius que té aquest centre: que interactuen entre ells i no sols amb el/ la docent.

Día 15: Setmana del 30 de març al 5 d'abril

A aquest article, Ferran Pons ens explica totes les característiques que podem trobar al procés de l’adquisició de la llengua. A més ens diu les semblances i diferències que hi ha en l’adquisició d’aquest entre xiquets i xiquetes monolingües i bilingues. 

 En primer lloc, recalca que desde que neixen, els xiquets estan exposats a una gran varietat de llengües. Al nostre cas, el més habitual éss que n’aprenguen dues. 

Recalca la importància que tenen els primers anys de vida a aquest procés, ja que a aquests és quan els xiquets i xiquetes tenen més facilitats per aprendre noves llengües.

Després introdueix 4 apartats diferents en els que es realitzaran estudis per comprovar si les diferències i similituds que hi pot haver entre els xiquets i xiquetes monolingües i bilingües. 

1. Discriminació de llengües

Per a que els xiquets i xiquetes sàpiguen diferenciar dues llengües, han de tindre consciència de l'existència d’aquestes. Desde que neixen, son capaços de distinguir llengües amb classes rítmiques diferents

Es realitzen 3 experiments amb procediments d’habituació-canvi, de succió no nutritiva i de familiarització-preferència. Aquests es fan per comprovar-ho i veure si ho fa igual un xiquet bilingüe que un monolingüe.

2. Percepció dels sons de la llengua

A aquest apartat, es destaquen les diferències entre adults i xiquets. Es diu que els adults trobem més dificultats a l’hora de percibir sons de les llengües no maternes, mentre que els xiquets ho poden fer sense cap dificultat (fins als 6 mesos).

3. Reconeixement i aprenentatge de paraules

Al voltant del segon mes de vida, es fa una reorganització perceptiva, que fa que els xiquets i xiquetes sincronitzen les propietats del patró sonor de la seva llengua materna.

4. Desenvolupament cognitiu

Per últim, destaca que hi ha diferències al control cognitiu entre els xiquets que parlen una segona llengua i els que no. Els que sí que ho fan, tenen millores a aquest nivell.

Día 14: Setmana del 23 al 29 de març

Aquesta setmana, ens hem llegit un article que m'ha semblat molt interessant de Marina Mayor: 'Patraix amb ulls d'infants'. 

A aquest, Marina ens explica el projecte que van realitzar amb xiquets i xiquetes de 2 anys a una escola d'infantil anonada 'El trenet'. 

El projecte va tindre inici amb una mena d'excursió que es va fer per tot el barri amb els nens. L'objectiu d'aquesta era que feren fotografies de tot allò que els semblara interessant o que els agradara més. Els mestres, no podien intervenir en les decisions que prengueren aquests, només estaven allí per vigilar-los. D’aquesta manera se’ls podía deixar que foren creatius i que descobriren per ells mateixos l’entorn en el que viuen. 

Una vegada van acabar aquesta excursió, vam revelar-les, per que els xiquets i xiquetes les veren. Al veure les fotografies, es van posar a interpretarles. 

Amb les interpretacions que van donar, els docents van descobrir i es van endinsar en el mon dels seus alumnes. 

A les professores els van pareixer tant interessant les interpretacions que els van donar els nens, que van decidir fer una mena d’exposició, en la que ells mateixos anaren explicant què hi ha a cada fotografía. Poc a poc, l’exposició es va anar extenguent per tot el veïnat. La idea que van tindre aquestes mestres, va agradar tant que fins i tot van decidir fer un llibre sobre aquest projecte.

Treball voluntari

'L'expressió oral al parvulari en una escola amb diversitat lingüística (CEIP Collaso i Gil)'.

A aquest vídeo, podem veure com una mestra d'una escola del barri del 'Raval', a Barcelona ens explica com funcionen i treballen amb els xiquets i xiquetes de l'aula. 

A aquesta classe hi ha alumnes de 24 països, els quals parlen en total unes 17 llengües diferents.

La mestra, ens explica que els processos d’ensenyança- aprenentatge es fan en tot moment en català, utilitzant diversos contextes. Aquests poden ser tancats (per aprendre el model de llengua), o bé oberts (creant situacions comunicatives espontànies). 

Al vídeo es veu un exemple d’una situació comunicativa espontània; quan la mestra va preguntant-los pels dibuixos que més els agraden.  Amb aquest exemple, es pot veure la importància de que les situacions siguen motivadores i que tracten de temes que dominen la majoría d’alumnes, ja que si no és així, aquests no participaran.  Aquestes situacions son una bona eina per treballar les interaccions entre el mestre i els infants, i entre els infants.

És important també establir relacions entre les situacions orals i les escrites. Per aquest motiu, sempre que acaben una conversa, fan algunes activitats de manera escrita (així treballen el lèxic, morfosintaxis,...).

A més, la mestra ens diu també que els contes son recursos molt útils per fer que els xiquets aprenguen una nova llengua, ja que amb aquests es treballa la comprensió i l’expressió. 

Per últim, recalcar que tenim altres eines que podem trobar per que es practique una nova llengua, com per exemple el pati i el joc simbòlic. Amb aquests dos recursos els xiquets estan en un aprenentatge continu, ja que els permet posar en pràctica tot allò que han après en el conte pero a un context diferent.

Día 13: Setmana del 16 al 22 de març

A partir d'aquesta setmana ens haurem de llegir un article per setmana i fer un resum d'aquest. L'article corresponent d'aquesta setmana s'anomena 'El lenguaje oral en la escuela de infantil', i és de Monserrat Bigas.

A aquest article, Montserrat Bigas, fa una reflexió sobre el llenguatge a l’etapa de l’educació infantil. 

En primer lloc, diu que aquesta és l’etapa on més canvis es produeixen en quant al desenvolupament dels xiquets i xiquetes. És de gran importància, ja que a aquest període és quan s’experimenten els canvis més significatius en quant a l’aprenentatge. 

Anteriorment, es pensava que l’aprenentatge més significatiu començava a primària, però anys després s’ha demostrat que els primers anys dels xiquets i xiquetes són els més importants. El desenvolupament d’aquests té lloc en dos contextes; l’escolar i el familiar. 

Amb la promulgació de la LOGSE al 1990, es va començar a tenir en compte l’etapa d’educació infantil com a etapa educativa, i se li va començar a donar la importància que li corresponía. 

En quant al llenguatge, Montserrat Bigas explica que és un instrument essencial per a l’aprenentatge, i que parlem amb unes intencions comunicatives. Hi ha diferències en quant al primer i el segon cicle, ja que al segon s’ha de seguir un model escolar 

Per últim, suggereix una sèrie de ‘pautes’ per organitzar de forma correcta les activitats a les aules d’educació infantil (diferents perspectives, organització de l’aula, el rol que ha d’adquirir del mestre i algunes activitats).

Día 12- Teoría

Aquest dilluns hem fet una classe diferent, ja que ha sigut al saló d’actes. Hem asistit a una conferència en la que dos mestres d’infantil, ens han explicat la metodología i els canvis que hi ha al seu centre de Petrer: la foia.

En primer lloc, ens han fet una petita introducció, i seguidament ens han explicat la metodología i els canvis que han incorporat al centre, com per exemple: 

• Temps d’acollida /Entrades relaxades: temps que pot estar la familia amb els xiquets a l’aula abans de que començe la classe.

• Provocacions: activitats per a fer que els xiquets juguen a altres racons.  

• Punts de trobada: Es realiza una vegada acaba el Pati. És el cambi de entrada a l’aula (abans era per fileres).

A més, ens han explicat la forma que tenen per a treballar, que és per ambients (en compte d'utilitzar els racons). Els ambients ocupen tota un aula, i n'hi ha de diferents tipus. A aquests es controla l'asistència amb unes medalles que es coloquen a l'entrada de l'aula, i que els xiquets que vuiguen entrar hauràn d'agafar. 

Es divideixen en els ambients en 3 anys i els de 4-5 anys.

 - AMBIENTS EN 3 ANYS:

• El niu

• L’embolic: es treballa la psicomotricitat

- AMBIENTS EN 4-5 ANYS:

• De construccions: Per treballar la motricitat fina.. Com per exemple "l'Arcoíris Waldorf", per donarlos posibilitat d’expressio. 

• De llum: fer coses obertes, per al nivell de cada xiquet. Es juga amb llanternes, projectors per fer ombres, taules de llum..

• D'art : cada dos setmanes es cambien les propostes. Jocs de maquillatje, pintar cristalls... 

• De la llar: Es treballa el joc simbolic. Tot l’aula es convertix en un espai per a practicar el joc simbólic.

Per finalitzar la conferència, ens han explicat el sistema que utilitzen per avaluar als xiquets i xiquetes, i ens han deixat veure alguns dels materials que utilitzen al centre: