martes, 24 de marzo de 2020

Día 14: Setmana del 23 al 29 de març

Aquesta setmana, ens hem llegit un article que m'ha semblat molt interessant de Marina Mayor: 'Patraix amb ulls d'infants'


A aquest, Marina ens explica el projecte que van realitzar amb xiquets i xiquetes de 2 anys a una escola d'infantil anonada 'El trenet'. 


El projecte va tindre inici amb una mena d'excursió que es va fer per tot el barri amb els nens. L'objectiu d'aquesta era que feren fotografies de tot allò que els semblara interessant o que els agradara més. Els mestres, no podien intervenir en les decisions que prengueren aquests, només estaven allí per vigilar-los. D’aquesta manera se’ls podía deixar que foren creatius i que descobriren per ells mateixos l’entorn en el que viuen


Una vegada van acabar aquesta excursió, vam revelar-les, per que els xiquets i xiquetes les veren. Al veure les fotografies, es van posar a interpretarles. 
Amb les interpretacions que van donar, els docents van descobrir i es van endinsar en el mon dels seus alumnes. 


A les professores els van pareixer tant interessant les interpretacions que els van donar els nens, que van decidir fer una mena d’exposició, en la que ells mateixos anaren explicant què hi ha a cada fotografía. Poc a poc, l’exposició es va anar extenguent per tot el veïnat. La idea que van tindre aquestes mestres, va agradar tant que fins i tot van decidir fer un llibre sobre aquest projecte.

Treball voluntari

'L'expressió oral al parvulari en una escola amb diversitat lingüística (CEIP Collaso i Gil)'.

A aquest vídeo, podem veure com una mestra d'una escola del barri del 'Raval', a Barcelona ens explica com funcionen i treballen amb els xiquets i xiquetes de l'aula. 

A aquesta classe hi ha alumnes de 24 països, els quals parlen en total unes 17 llengües diferents.
La mestra, ens explica que els processos d’ensenyança- aprenentatge es fan en tot moment en català, utilitzant diversos contextes. Aquests poden ser tancats (per aprendre el model de llengua), o bé oberts (creant situacions comunicatives espontànies). 

Al vídeo es veu un exemple d’una situació comunicativa espontània; quan la mestra va preguntant-los pels dibuixos que més els agraden.  Amb aquest exemple, es pot veure la importància de que les situacions siguen motivadores i que tracten de temes que dominen la majoría d’alumnes, ja que si no és així, aquests no participaran.  Aquestes situacions son una bona eina per treballar les interaccions entre el mestre i els infants, i entre els infants.

És important també establir relacions entre les situacions orals i les escrites. Per aquest motiu, sempre que acaben una conversa, fan algunes activitats de manera escrita (així treballen el lèxic, morfosintaxis,...).

A més, la mestra ens diu també que els contes son recursos molt útils per fer que els xiquets aprenguen una nova llengua, ja que amb aquests es treballa la comprensió i l’expressió. 

Per últim, recalcar que tenim altres eines que podem trobar per que es practique una nova llengua, com per exemple el pati i el joc simbòlic. Amb aquests dos recursos els xiquets estan en un aprenentatge continu, ja que els permet posar en pràctica tot allò que han après en el conte pero a un context diferent.


viernes, 20 de marzo de 2020

Día 13: Setmana del 16 al 22 de març

A partir d'aquesta setmana ens haurem de llegir un article per setmana i fer un resum d'aquest. L'article corresponent d'aquesta setmana s'anomena 'El lenguaje oral en la escuela de infantil', i és de Monserrat Bigas.


A aquest article, Montserrat Bigas, fa una reflexió sobre el llenguatge a l’etapa de l’educació infantil


En primer lloc, diu que aquesta és l’etapa on més canvis es produeixen en quant al desenvolupament dels xiquets i xiquetes. És de gran importància, ja que a aquest període és quan s’experimenten els canvis més significatius en quant a l’aprenentatge. 


Anteriorment, es pensava que l’aprenentatge més significatiu començava a primària, però anys després s’ha demostrat que els primers anys dels xiquets i xiquetes són els més importants. El desenvolupament d’aquests té lloc en dos contextes; l’escolar i el familiar. 


Amb la promulgació de la LOGSE al 1990, es va començar a tenir en compte l’etapa d’educació infantil com a etapa educativa, i se li va començar a donar la importància que li corresponía. 


En quant al llenguatge, Montserrat Bigas explica que és un instrument essencial per a l’aprenentatge, i que parlem amb unes intencions comunicatives. Hi ha diferències en quant al primer i el segon cicle, ja que al segon s’ha de seguir un model escolar 


Per últim, suggereix una sèrie de ‘pautes’ per organitzar de forma correcta les activitats a les aules d’educació infantil (diferents perspectives, organització de l’aula, el rol que ha d’adquirir del mestre i algunes activitats).

lunes, 9 de marzo de 2020

Día 12- Teoría

Aquest dilluns hem fet una classe diferent, ja que ha sigut al saló d’actes. Hem asistit a una conferència en la que dos mestres d’infantil, ens han explicat la metodología i els canvis que hi ha al seu centre de Petrer: la foia.

En primer lloc, ens han fet una petita introducció, i seguidament ens han explicat la metodología i els canvis que han incorporat al centre, com per exemple: 
  • Temps d’acollida /Entrades relaxades: temps que pot estar la familia amb els xiquets a l’aula abans de que començe la classe.
  • Provocacions: activitats per a fer que els xiquets juguen a altres racons.  
  • Punts de trobada: Es realiza una vegada acaba el Pati. És el cambi de entrada a l’aula (abans era per fileres).

A més, ens han explicat la forma que tenen per a treballar, que és per ambients (en compte d'utilitzar els racons). Els ambients ocupen tota un aula, i n'hi ha de diferents tipus. A aquests es controla l'asistència amb unes medalles que es coloquen a l'entrada de l'aula, i que els xiquets que vuiguen entrar hauràn d'agafar. 

Es divideixen en els ambients en 3 anys i els de 4-5 anys.

 - AMBIENTS EN 3 ANYS:
  • El niu
  • L’embolic: es treballa la psicomotricitat
- AMBIENTS EN 4-5 ANYS:
  • De construccions: Per treballar la motricitat fina.. Com per exemple "l'Arcoíris Waldorf", per donarlos posibilitat d’expressio
  • De llum: fer coses obertes, per al nivell de cada xiquet. Es juga amb llanternes, projectors per fer ombres, taules de llum..
  • D'art : cada dos setmanes es cambien les propostes. Jocs de maquillatje, pintar cristalls... 
  • De la llar: Es treballa el joc simbolic. Tot l’aula es convertix en un espai per a practicar el joc simbólic.

Per finalitzar la conferència, ens han explicat el sistema que utilitzen per avaluar als xiquets i xiquetes, i ens han deixat veure alguns dels materials que utilitzen al centre:          

                      

lunes, 2 de marzo de 2020

Día 11- Teoría

Aquest Dilluns, hem finalitzat el BLOC 1.
Només començar la classe, hem donat entre tots una definició per a aquests tres conceptes:
  • PROJECTES: Activitats relacionades segons els interessos dels xiquets. Es realitza un aprenentatge significatiu i colaboratiu.
  • RACONS: Zona limitada de la classe on es fan activitats per grups reduïts, que seguixen els interessos dels xiquets (és un lloc fix en la classe, en el que es realitzen treballs cooperatius).
  • TALLERS: Activitats guiades per a arribar a un objectiu final. És una estratègia didàctica per que desenvolupen l'autonomía.
Una vegada finalitzat el BLOC 1, hem començat el TEMA 4; L'APRENENT. Aquest, l'hem començat veient aquest vídeo. Una vegada l'hem vist, hem fet per parelles un kahoot de 18 preguntes sobre aquest

 

 Per últim, destacar el que més m'ha cridat l'atenció del documental, que és saber que desde ben petits tenen la capacitat de distinguir tot tipus de sons.